L’energia en l’arquitectura es analitzada a través de la selecció de materials ecològics, viabilitat econòmica, funcionalitat, sensació espacial i energia de les formes arquitectòniques.

Captar de forma equilibrada el màxim d’energia i sentir-se el més integrat possible en el medi on es viu o treballa justifica la transparència dels tancaments.

Partint dels efectes beneficiosos dels camps magnètics sobre l’ésser humà, es conclou que les formes arquitectòniques energèticament més eficients estan fetes a base de metalls: bons conductors i no magnètics que treballen a compressió i amb tancaments de vidre.

Finalment les arquitectures històriques amb arc (gòtic, romànic, etc.) son més eficients que les arquitectures a flexió com la grega, renaixentista, barroca i la mateixa arquitectura racionalista.