Metodologia:

Partint de la Teoria del Camp Unificat estem en condicions d’abordar l’estudi de l’ésser humà considerant les premises següents:

1. Totes les formes d’energia són la mateixa energia.
2. El camp Unificat és un camp Central, per tant l’Univers oscil.la i cadascú dels seus subsistemes porta la seva dinàmica própia amb els seus periòdes de sístole i diàstole.
3. La energia és el parametre fonamental de tots els procesos .

A la nostra modelització de l’ésser humà considerarem que l’ésser humà és una unitat, però també forma part de una altra unitat més amplia com és la Terra i el Sistema Solar...Aquest ésser humà es deu caracteritzar físicament per les seves frequències naturals d’oscilació: ritme cardíac i frequència corresponent a la temperatura corporal.

Si oblidem que l’ésser humà es una unitat i aplicant el métode analític, podem considerar que l’esser humà esta format per un conjunt de teixits acoblats. El nivell d’acoblament entre els teixits respon al grau d’equilibri de l’ésser humà. Anomenarem “la ment” a la coordinació de tots els teixits que componen l’èsser humà. Per tant, el cos es un terminal de la ment.

Frequències naturals d’oscilació

La oscilació de baixa frequència o ritme cardíac (Wc) que deu coincidir amb la frequència de resonància mecànica del cos, doncs és la única garantia d’estabilitat del sistema.

La oscilació de alta frequència (Wp) que és el valor de la frequència resultant de l’acoblamentdels diferents teixits, cadascú dels quals té una frquència pròpia de resonància.

L'ésser humà com a sistema de teixits acoblats:

Si estudiem l’ésser humà com a conjunt de teixits acoblats es dedueix que la transmisió d’energia al seu si es representa per un sistema d’equacions que té dos solucions en fase.

Considerem que aquestes solucions són la frequència del ritme cardíac i la frequència corresponent a la temperatura corporal.

A més i d’acord amb aquest model teóric. El grau d’acoblament entre els teixits pot ser evaluat mitjançant el quocient:

S = Wp/Wc

El denominarem Sistema Inmunitari i depen del coeficient de acoblament magnétic dels teixits.

El Sistema Inmunitari té tres papers:

1. Defensiu, que admeten totes les medicines, però del que abusa la Medicina Al.lopàtica.
2. Equilibrador, que es ben conegut en algunes vessants de la Medicina Al.lopàtica i les Medicines Orientals.
3. Dirigeix la conducta, ja que el sistema neurológic e inmunológic es troben lligats mitjançant neuropéptids e inmunopéptids. A més ambdós es troben units amb el sistema endocrí formant el sistema inmuno-neuro-endocrino, dels quals el centre es troba a la glàndula del timus.

Paràmetres dels que depén el sistema inmunitari:

Per trobar les equacions de la ment resolem la equació de ones considerant que un ésser viu es troba en un estat de resonància paramétrica amb amortiguament, es a dir, absorbeix el màxim d’energia des de l’exterior tot i que la seva frequéncia de resonancia d’alta frequència (Wp) sufreixi petits canvis induïts pel ritme cardíac i fins i tot pel ritme respiratori.

Arribem a la conclusió que el Sistema Inmunitari depén de dos paràmetres:

De la conductivitat dels teixits i de la permeabilitat magnética.

Per tant arribem a les conclusions:

1. La energia de la ment es magnética.
2. La emisió de energia al cos es diferent segons les diferents regions, doncs hi ha zones amb diferent conductivitat o permeabilitat magnética que presentarán distinta emisivitat com els anomenats centres energétics o chacras.
3. La solució té una frequència fonamental i tots els seus harmònics. El primer harmònic correspon al cos sòlid i els harmònics superiors corresponerien a energies sobreposades al nostre cos i que es troben associades als diferents preceptius i mentals. Totes elles incloses a la “ment”.
4. Totes les energies inclouenl’anomenat biocamp, que és percebut per diferents aparells de mesura. Aquesta emisió de radiació no es homogenia al cos i permet identificar les anomenades zones de Zajarin-Head, es a dir, les emissions de radiació corresponents als diferents órgans del cos.

El sistema inmunitari depén de la permeabilitat magnética dels teixits:

Es pot demostrar que la conductivitat dels teixits sofreix importants canvis en veure’s sotmesa a camps magnétics intensos, com pasa a la magnetoteràpia. A més hem vist que el Sistema Inmunitari depén del acoblament magnétic dels teixits.

Per tant, el Sistema Inmunitaria depén de la quantitat de ferro del cos i del seu estat de oxidació.