Tota la nostra tecnologia funciona gràcies a energia elèctrica d’origen solar, hidroelèctric, carbó, fueloil, nuclear o pila química. Resulta completament impossible distingir la energia elèctrica obtinguda en cadascun dels casos. Per tant, si de totes aquestes fonts obtenim energia elèctrica que és indistingible, hem de pensar que totes les formes d’energia són la mateixa energia. Anem a comentar la identitat de tots els camps que la Ciència Oficial sol descompondre en quatre forces: Gravitatoria, electromagnètica, Fort i Dèbil.

Per comprendre la identitat entre camps electromagnètics i camps gravitatoris ens basta recordar els efectes giromagnètics:

1. Efecte Barnet: Un cos que gira amb velocitat angular uniforme assoleix una imantació.
2. Efecte Einstein-de Haas: Un cos, suspès lliurement, comença a girar al ser imantat.
3. Efecte Stewart-Tolman: Al si de una anella en rotació no uniforme apareix una força electromotriu, per això pot mesurar-se una intensitat.
4. Un cos sotmès a una força exterior que li produeix una acceleració, mostra la presència de un camp elèctric ja que es mesura un corrent.

Es a dir, el camp magnètic és sinònim de rotació i el camp elèctric d’acceleracions lineals. En conseqüència, un cos com ara un astre o un planeta té un camp magnètic associat només pel fet de girar al voltant del seu eix, tot i que la intensitat i la direcció variïn segons  la composició del planeta.

Pel mateix motiu els esforços de compressió en els cossos són equivalents a un camp elèctric, fet que posa de manifest el tensor de forces de Maxwell.

Per completar el nostre estudi no hem d’oblidar que:

1. El camp electromagnètic i el camp gravitatori venen donats per un camp central.
2. La mètrica de Minkowski del camp electromagnètic és una aproximació de la mètrica de Schwarschild, quan el radi tendeix a infinit.
3. L’anàlisi de la mètrica de Schwarschild realitzat per Filkestein mitjançant un canvi de coordenades condueix a les solucions següents:
1. La existència de masses gravitatories positives i negatives de forma anàloga a les anomenades càrregues positives i negatives.
2. Quan el radi del cos o partícula és igual al radi crític (radi de Schwarschild) llavors les masses gravitatories positives o negatives segueixen existint, amb la excepció de que si ens trobem molt lluny de les masses, llavors el camp que creen és menyspreable. Es a dir, es refereix a les partícules neutres que presenten la anomenada interacció forta però no presenten la interacció electromagnètica.

Per tant, la càrrega elèctrica de partícules lliures com electrons o protons és una massa molt densa que qualsevol observador exterior sempre “veu” amb el mateix radi ja que la seva grandària és inferior al radi de Schwarschild. Es a dir, una massa molt petita i molt densa pot crear un camp de gran intensitat i que és sempre la mateixa per a qualsevol observador exterior.

El spin de les partícules lliures esta associat al seu moviment de rotació. Per tal motiu, una partícula com el neutrí no pot existir.

Finalment un breu repàs a l’energia tèrmica ens pot ajudar a completar els conceptes anteriors:

Els gradients de temperatura generen corrents. Per tant, un gradient tèrmic és equivalent a un camp elèctric, com s’assumeix a l’efecte Thomson.

Quan un cos es veu sotmès a un camp escalar de temperatures, aquest contribueix a frenar o incrementar el trànsit de corrent al través del mateix segons el tipus de material o bé del nivell tèrmic del mateix. En efecte, els plasmes de alta temperatura de un metall o gas tenen unes propietats molt diferents que els metalls o gasos a temperatura ambient.

Conclusió:

Els camps electromagnètics, de esforços, camps associats a la radiació tèrmica i els camps gravitatoris són tots de la mateixa natura.

Totes les formes d’energia són la mateixa energia i, per tant, el Camp Unificat és un Camp Central.