En el desenvolupament de la Teoria del camp unificat anem a utilitzar una metodologia que ha de ser clarament explicitada:

1. La heterogeneïtat de la matèria, es a dir, anem a assumir de entrada un fet que tots coneixem: la matèria es completament heterogènia com les persones ui els objectes són diferents entre si. En efecte les propietats físiques són diferents en distintes zones de materials aparentment homogeni com molts cristalls. Per exemple en els cristalls dividits en dominis (ferromagnètics, ferroelèctrics,  superconductors, ..) podem observar diferents propietats físiques a les distintes zones del cristall.
   Els líquids es disposen en capes distribuïdes segons la densitat, així com els gasos. No existeix la estequiometria ni a nivell local.
   Això mateix succeeix a L’Univers, on les Galàxies són molt distintes entre sí, com ha de succeir en diferents regions de la nostra Galàxia fins i tot del nostre Sistema Solar.
   El buit no existeix ja que tot es troba inundat per una radiació de fons, que serà diferent a cada zona, inclosa la nostra Galàxia i Sistema Solar.
2. Tot procés a la Natura és una transformació. Es a dir, considerant qualsevol procés de la Natura i un observador solidari amb els objectes físics que intervenen en el mateix, aquest ha de observar canvis en paràmetres físics com ara la conductivitat i la freqüència de plasma d’aquests cossos.
3. Res pot succeir a l’atzar: no entenem què és l’atzar ni el caos. Tot obeeix a una Llei física i per aquesta raó assumim la validesa de la Ciència. En aquest marc l’objectiu es predir com han d’evolucionar els processos.
4. La tendència dels cossos a la Natura no és cap a el desordre sinó cap a la autoorganització.  Això es posa de manifest a l’estudi d’un conjunt de rotors de motors molt dèbilment acoblats que arriben a sincronitzar-se si s’espera un temps suficientment llarg.
   Els planetes del Sistema Solar es troben sincronitzats entre si. Les taques solars corresponen a agrupaments de planetes a un costat de la eclíptica.
5. No existeix l’ordre ni el desordre, doncs totes dues són categories que impliquen uns prejudicis respecte a les diferents formes de comportament a la Natura. Qualsevol forma de comportament a la Natura, tot i que no sigui comprensible no mereix cap mena de desqualificació. Tot el contrari, qualsevol desqualificació referent al comportament de la Natura és una projecció de la nostra pròpia valoració cap a les seves Lleis i el paper que nosaltres juguem a ella.
   Concretament l’energia tèrmica es pot modelar com a un camp que s’oposa a la transmissió d’energia al si de sòlids com els metalls, però també contribueix a la formació de plasmes que tenen una elevada conductivitat.
6. No hem de confondre impredectibilitat amb indeterminisme.
   Assumir la impredectibilitat és acceptar la ignorància, assumir l’indeterminisme és considerar que a la Natura no hi ha lleis.
7. Tot procés inclou el resultat. El resultat està lligat al procés i no pot ser analitzat al marge del procés.
8. No hem de confondre determinisme amb predestinació ja que si el resultat està lligat al procés, òbviament aquest resultat depèn de com es fa el procés. Exemple: la genètica de l’ésser humà.
9. Si parlem en termes temporals tot procés de la Natura he de tenir una duració finita, perquè finita es la quantitat d’energia que intervé en el mateix.
10. Si utilitzem una metodologia de treball en que pretenem arribar des del particular fins al general, recorrent al mètode analític, hem de considerar que aquest mètode pot tenir conseqüències perverses ja que “en aïllar els objectes del  tot que els conté” fàcilment caurem al gravíssim error d’oblidar-nos de la unitat en front de la individualitat.
    En el cas d’utilitzar el mètode analític, que és un dels mètodes usuals a la nostra cultura, hem de treballar per aconseguir la Unificació i des de la Unitat restringir-nos al particular una vegada establert un mètode de individualització o identificació dels objectes i processos analitzats.
11. Mentrestant el principi de causalitat té una validesa molt discutible ja que exigeix assumir la objectivitat de les coordenades espai-temporals, el mètode més adequat és la cerca de correspondències dins de la Natura que basades en categories de associació ens permetin establir les relacions entre tots els objectes físics que volem identificar.
12. Qualsevol Teoria Física  ha de complir tres requisits:
• Simplicitat, per que tots la puguem entendre i utilitzar.
• Eficàcia, per que puguem extreure el màxim de resultats pràctics en tots els àmbits de la vida.
• Unificació, per que pugui donar cabuda en cada període cultural tots els coneixements i preocupacions de aquest període i per que pugui integrar al seu si als éssers vius, inclòs l’ésser humà. En la mesura que inclogui a l’ésser humà ha de donar resposta als problemes de la vida i contribuir a la evolució espiritual del mateix.
13. En el fons, la Ciència no fa altre cosa que aprendre de la Natura i si actua sense prejudicis arribarà a comprendre que qualsevol procés es realitza amb el mínim d’Energia, o sigui, els tres requisits anteriors: senzillesa, eficàcia i unificació.